ADULTESA

Quan ja era gran, continuava amb l'esperança de marxar del poble. Sospitaven que al costat del seu poble hi havia petroli i a tots els veins els hi van dir que si n'hi havia haurien de marxar, quan ella se'n va assaventar se'n va alegrar. Aquell fet el recorda com una esperança, "havia d'arribar alguna cosa per marxar". Finalment no en van trobar però li va sorgir l'oportunitat de casar-se i començar una nova vida en un país nou. 

Boda

Es va casar a Cajigar el 26 de gener del 1963. Recorda el paissatge nevat i tot el poble a l'espectativa d'aquell dia. Vam dinar al restaurant del poble i aquell mateix dia vam fer les maletes i vam marxar cap a Graus. Vam marxar cap a Barcelona i directament cap a Suïssa. 

Ella no sabia el nou idioma, al tren ja s'anaven trobant gent parlant amb italià però ella no entenia res. Li va costar aprendre'n, però poc a poc se'n va sortir. 

Suïssa

Quan li va sortir l'oportunitat de marxar a Suïssa va estar molt contenta, tot i que al principi ho va passar malament ja que no tenia estudis, no sabia la llengua (italià), etc.Tot i així es va posar a treballar per guanyar diners, però abans d'un any ho va haver de deixar perquè es va quedar embarassada de la primera filla que va néixer allà. 

Vierginia amb la seva primera filla

El seu marit marxava a treballar i ella es quedava sola amb la filla sense poder-la ajudar. Com que va deixar de treballar no tenia permís per quedar-se allà, ni diners per mantenir-se. La seva intenció era guanyar i estalviar diners per tornar a Espanya, però a l'haver de pagar el pis (molt car) no ho podien fer. 

Per això, al cap de poc temps va haver de tornar a Balaguer amb els pares, mentre el seu marit treballava a Suïssa. Ella volia arreglar papers per poder-hi tornar, una de les raons era que hi havia escoles bressol per portar a la filla. Quan va arribar continuava guanyant poc i entre el pis i la guarderia ens marxava tot, per tant vaig haver de tornar a Catalunya, apart de quedar-me embarassada altre cop. 

Un cop aquí vam comprar un pis, amb la filla d'un any i l'altre que havia de vindre. Va passar tres anys sola, fins que el seu marit va tornar finalment amb ells. Durant aquell temps separats s'enviaven cartes i l'home els visitava quan tenia vacances.

Família

Va tenir quatre fills. Amb l'arribada dels infants va haver de deixar de treballar cosint i dedicar-se a ells. Li era difícil combinar els fills amb la feina, ja que mentre treballava havia d'entretindre els quatre fills d'alguna manera. "Com haviem de fer res les dones?".

Els dies de festa sortien de passeig. 

Va començar a llegir quan els fills co mençaven a ser grans i tenia m és temps lliure. Un fill li portava llibres de la biblioteca nova que havien obert i es va aficionar a llegir. 

Més tard ven venir els nets, van ser 6. Els cuidava algunes tardes i els anava a buscar a l'escola algun dia. Però quan ja no tenien ningú al càrreg, la parella va aprofitar per viatjar, feien un o dos viatges a l'any aprofitant el temps que tenien lliure. Abans no havia viatjat mai "per diversió". 

"Quan era jove no em podía arribar a imaginar que c oneixeria tantes coses."